L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el 1958 la fisioteràpia com: «L’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A més, la fisioteràpia inclou l’execució de proves elèctriques i manuals per determinar el valor de l’afectació i la força muscular, proves per determinar les capacitats funcionals, l’amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l’evolució».

Relació que el fisioterapeuta, com a professional sanitari, estableix amb la societat sana i malalta per tal de prevenir, curar i recuperar per mitjà de l’actuació i tècniques pròpies de la fisioteràpia. El fisioterapeuta haurà d’establir una valoració prèvia i personalitzada per a cada malalt a partir del diagnòstic mèdic, que consistirà en un sistema d’avaluació funcional i un sistema de registre i història clínica de fisioteràpia, en funció dels quals, plantejarà uns objectius terapèutics i en conseqüència dissenyarà un pla terapèutic utilitzant els agents físics propis i exclusius de la seva. Sense cap mena de dubte, l’eina principal del fisioterapeuta és la mà i en conseqüència, la teràpia manual.

Així:
  Masoteràpia: aplicació de diferents modalitats de massatge, com el massatge terapèutic, el drenatge limfàtic manual terapèutic, el massatge transvers profund, crio-massatge, massatge esportiu, inducció i alliberament miofascial, tècniques manuals neuromus conjuntiu, massatge reflex, massatge del periosti, etc.

  Kinesioteràpia, o teràpia pel moviment.

  Fisioteràpia manipulativa articular.

  Reeducació postural global i mètodes kinèsics manuals analítics i/o globals de valoració i tractament, potenciació, estirament i reequilibració de la funció musculoesquelètica.

  Mobilitzacions articulars, neuro-meníngia, fascials i viscerals.

  Mètodes manuals de reeducació del to postural, sinergies i patrons neuromotors patològics en el cas de la fisioteràpia neurològica.

  Mètodes manuals de desobstrucció de la via aèria, reequilibració dels paràmetres ventilatoris i reeducació a l’esforç en el cas de la fisioteràpia respiratòria.

  Gimnàstica miastènica hipopressiva i altres mètodes analítics i/o globals per a la reeducació de disfuncions pèlviques uroginecològica en l’àmbit de la fisioteràpia obstètrica.

  Embenat funcional i kinesio-taping.

Però també s’hi ajuda altres agents físics:

  Electroteràpia: Aplicació de corrents elèctrics.
  Ultrasonoteràpia: Aplicació d’ultrasons.
  Hidroteràpia: Teràpia per l’aigua.
  Termoteràpia: Teràpia per la calor.
  Mecanoteràpia: Aplicació d’enginys mecànics a la teràpia.
  Radiacions: Excepte radiacions ionitzants.
  Magnetoteràpia: Teràpia mitjançant camps electromagnètics.
  Crioteràpia: Teràpia mitjançant el fred.
  Làser-teràpia.
  Viure-teràpia.
  Presoteràpia.
  Teràpia per ones de xoc radials.
  Més comentaris biològics.
  Altres agents físics aplicats a la teràpia.

OSTEOPATIA

L’osteopatia es basa en la certesa que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats i, per tant, els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres. És, per tant, una pràctica de caràcter holístic.

El tractament, que és manual, s’anomena manipulació osteopàtica, i consisteix en un conjunt de tècniques pràctiques orientades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar. Utilitza un gran nombre de tècniques (impulsos d’alta velocitat i amplitud curta, tècniques funcionals, inhibicions, etc.) per recuperar l’harmonia i l’equilibri.

Segons els seus principis, mitjançant la manipulació del sistema musculoesquelètic es poden curar les afeccions d’òrgans vitals o malalties, ja que aquesta manipulació ajudaria a revitalitzar el reg sanguini o tornar el grau de mobilitat normal a l’articulació danyada i per tant a la curació del pacient.

L’osteopatia, depenent de l’estructura del cos on s’apliqui, utilitza tècniques diferents:

Tècniques estructurals: dirigides al restabliment de l’aparell musculoesquelètic i de la postura, amb especial atenció a la columna vertebral ia tractar els traumatismes.
Tècniques crani-sacres: dirigides als problemes cranials i sacres i al sistema nerviós central.
Tècniques viscerals: enfocades a la curació d’òrgans i vísceres. Es millora la funció mitjançant la manipulació per aconseguir un millor reg sanguini.
Tècniques fascials: aconsegueixen l’harmonització del teixit conjuntiu mitjançant tècniques molt suaus que intenten harmonitzar aquests teixits.